divendres, 25 de desembre del 2009

Acceptació i sucre


Durant aquella bonica etapa que anomenem adolescència no m'agradava el Nadal. Al principi perquè sempre venia acompanyat d'una estranya sensació de buit, com si amb el final de l'infantesa també hagués arribat el final del Nadal com l'entenia fins el moment: dues setmanes daurades plenes de regals i turrons. I més endavant perquè em fotien d'allò més els retrobaments familiars, aquells de ''una vez al año no hace daño". Tampoc és d'estranyar tenint en compte que l'únic familiar de la meva edat era un cosí segon que va optar per l'estètica de gangsta-quillaco i als 16 anys va decidir deixar d'estudiar per dedicar-se a instal·lar prestatgeries.
Per sort tot ha canviat una mica (el meu cosí no) i m'he reconciliat amb el món. Segueixen sense entusiarmar-me aquestes festes però cada any m'ho acabo passant bé. Els tiets ja no em maxaquen tant i si ho fan puc tornar-m'hi en forma de resposta enverinada i tinc els meus cosins com a aliats (la gràcia de ser l'única noia de menys de 30 anys que hi ha a la familia pròxima). Sempre arriben les sessions de revival amb unes copes de més per part dels cincuentones (i altres que no ho són tant) amb posterior tanda d'acudits que farien enrojolar a tito Berlusconi i altres esdeveniments espontanis que és millor no comentar.





Resumint, demà arriba el millor dia del white christmas i ho reconec, en tinc ganes.





dijous, 24 de desembre del 2009

M'ha tocat!



De rebot. Gràcies per convidar-me.
Ha estat molt bé, però m'esperava un aparició croquetera del Morales! Llàstima.


dilluns, 21 de desembre del 2009

Pas-te-le-rí-a


Hi va haver una època durant la qual les campanyes publicitàries de Nadal eren les meves preferides. M'estic remuntant a la més tendra infància, quan escrivia la carta als reis i el regal menys pretensiós que demanava era un poni de color rosa o la pau al món (ja apuntava maneres per ser Miss món, i no per lerda, sinó per innocent). El turró de Suchard, el vuelve a casa vuelve, l'anunci de la loteria, el de Codorniu...quina època...com gaudia embobada davant de la tele! Però noi, tot s'acaba, els anys van passant, comences a veure els ponis com a cavalls amb problemes de creixement, abandones el turró Suchard per no morir de sobredosi xocolatàstica i algun il·luminat jubila el calb de la loteria. Clar, ens anem fent grans, la gent canvia de gustos, vas madurant...i una merda! jo podria seguir adorant el nadal si la publicitat no l'hagués rebentat (i seguís tenint la mentalitat d'una nena de sis anys, d'acord).
No remenaré entre els anuncis poc elaborats d'anys passats perquè la collita de 2009 ha estat generosa. La joia publicitària que m'ha inspirat és aquesta. En favor del publicista o pseudopersona que l'ha concebut he de dir que suposo que si et demanen fer un anunci d'un producte o empresa que de per si ja repel·leix ha de costar treure'n alguna cosa decent. Es veu clarament que no se'n va sortir.
Sé que la meva crítica no serà gaire objectiva perquè per començar el corte inglés em fa venir basques per ranci i caspós, pero s'intentarà.
L'anunci en si està en la línia dels típics de nadal: neu, llumetes, nadala en anglès de fons i família feliç formada en un 75% per gent rossa. Fins aquí tot bé. La trama, digna dels guionistes de Ghost rider, segueix tan excitant com esperava fins que la petita protagonista m'il·lumina el cor esmentant el corte, com solen dir per sobre de la diagonal. La primera vegada que vaig veure aquesta escena em vaig espantar una mica, vaig tenir un flashforward on la nena aparentava 50 anys i em mirava amb un somriure malèfic. ah no, espera, que crec que seguia sent l'anunci. A partir d'aquí miradetes del papis que estan flipant amb com n'és de brillant la seva filla, entrada triomfal a la botiga i per rematar-ho una imatge que difícilment borraré del meu cap.


Cómo te quiero, Teddy!


Nota : és possible que la imatge anterior no sigui exactament igual que l'original.


És després de veure coses com aquesta que em pregunto si la publicitat és un dels mals de la societat o només la feina mal feta dels que s'hi dediquen. Sort que de tant en tant surt algun anunci memorable que et fa pensar en verd o et ven algun cotxe.





dissabte, 19 de desembre del 2009

champions of the world

"Si perdem seguirem sent el millor equip del món, si guanyem serem eterns"



_copa
_lliga
_champions
_gago perseguint a iniesta
_2-6
_supercopa d'espanya
_cannavaro es menja el pal
_iniesta a stamford bridge (gallina de piel)
_supercopa d'europa
_camp nou fent la onada
_canaletes
_la roser fent el ridícul durant la celebració al camp nou
_messi de celebració amb una papa que no s'hi veia
_jugades de pitet
_les llàgrimes de Guardiola

No es pot demanar més, hem viscut la millor temporada de tota la història del Barça.
Eternament agraïda.

dijous, 17 de desembre del 2009

Primer assalt


Per fi l'últim dia de les pràctiques. Per ser francs no han estat gaire enriquidores i no perquè no fos entretingut el que em feien fer a l'empresa (que de totes maneres, no ho era) sinó pel procés agònic que vaig passar fins trobar un lloc on em vulguessin tenir fent el panoli durant 100 miserables hores i sense cobrar. Però millor faré un resum des del joiós dia de la Gran noticia per poder vomitar tot l'odi que s'ha anat covant dins del meu innocent cervell. Tot va començar a l'abril. Arribo a classe i els quatre gats que hi eren em feliciten efusivament, i clar, jo no entenia res, però no van trigar a informar-me que m'havien donat una beca per fer les pràctiques d'empresa del meu estimat FuturPrometedor a l'estranger. Un erasmus, vaja. Clar, imagineu-vos que exultant estava! Just arribo de fer l'examen teòric de cotxe (q vaig aprovar, per cert) i em diuen que em toca una beca, a mi, que en la PUTA vida m'ha tocat res. El que jo no sabia és que aquesta beca amb la que tant s'omplen la boca als anuncis de FP seria un putu malson. Per no mantenir aquesta tensió literària fins el final (i perquè la gent que encara no ha entès com ha arribat a aquest bloc, i encara menys perquè n'està llegint el contingut, pugui marxar sense deixar la història a mitges) he de dir que no em van acabar de donar la beca mai.



Fills de P...


Anem a la versión extendida: Vaig anar a un reunió de tots els estudiants barcelonins amb beca per descobrir que no hi havia cap tutor/professor/mindundi de torn de la meva escola per informar-se mentre que estava petat de profes de la resta i que la fundació QueguayferFP encarregada de les beques encara no sabia a quin país ens enviava ni a quina empresa (això 2 mesos abans de la suposada data límit per fer les pràctiques). Aquí ja em vaig cagar una mica en tot però no sabia què m'esperava. Després de mesos de rifirrafes amb la fundació (que si no et trobem empresa, que si ja t'avisarem, que si tranquila que ho solucionem, que si estem fent tot el que podem, treballem caps de setmana i tot) van passar a ignorar les meves trucades i mails per FINALMENT enviar-me un mail cutre, d'aquests de copiar/enganxar on en comptes d'accents surten signes d'exclamació i coixinets, on m'informaven que cap empresa volia estudiants en pràctiques i que per tant ells ja havien fet prou i es desentenien del meu cas. Amb altres paraules Maca, busca't la vida que no et vol ni déu. Perfecte, això m'ho diuen a finals d'agost. Quan comença el curs l'escola es desentén "Ostres, quina mala sort no? Doncs hauràs de buscar pràctiques pel teu compte..." però gràcies a un amic vaig a parar a una empresa de manipulats de cartró, que té MOLT a veure amb el que jo he estudiat, i les 100 hores es converteixen en 4 setmanes de maltractament psicològic (i últimament físic, no saben que és la calefacció).
Deixaré per una altre moment les pegues burocràtiques que m'han perseguit fins l'últim dia i que em feien somiar amb llumins i un bidó de gasolina.

Amb una mica de sort d'aquí dos mesos podré posar punt i final a la meva incursió al món dels cicles formatius i dedicar-me a fer alguna cosa més profitosa.

Per cert, com a vòmit que és opto per no rellegir-lo així que la probabilitat de que apareguin frases mal construides o sense sentit és altíssima.

tot va bé si comença bé

Pot ser que finalment hagi trobat un bon lloc per arrujar el que penso del món i dels que l'habiten? Esperem que si.