diumenge, 12 de setembre de 2010

Les set diferències II



Florentino, és exactament el que estàs pensant. T'has equivocat de galàctic.






PS: Sé que el llistó del meu blog està molt baix, fervents admiradors, però estigueu tranquils que no pujarà.

diumenge, 14 de març de 2010

Post ràpid


4 bones notícies futbolístiques i una per la meva integritat psíquica


...y no estaba muerto, no, no...


-Victòria suada del Barça
-Hat trick del salvador Messi
-Henry reapareix
-El Barça no va fitxar Bruno Saltor

-No m'ha esclatat la vena del coll després de suportar just darrere meu, i durant tot el partit, a un seguidor del València amb complexe de comentarista.


Per tot això, VISCA!

divendres, 5 de març de 2010

notícies inquietants

12 de gener. Terratrèmol de 7,3 graus a Haití.
28 de febrer. Inundacions al Nord de França.
28 de febrer. Terratrèmol de 8,8 graus a Xile + 191 rèpliques de fins a 6,1 graus + tsunami.
3 de març. Onada gegant a la costa de Begur.
4 de març. Terratrèmol de 6,4 graus a Taiwan.
4 de març. Una cinquantena de vaixells queden atrapats al gel del mar Bàltic per una onada de fred.

La Terra ens està fotent una mà d'òsties (de més o menys intensitat) bastant important, potser si que ens enviarà a prendre pel cul al 2012.

dijous, 4 de març de 2010

salt a la fama

Els meus intents per sortir del món dels morts abans de l'entrega del projecte final no estan sent gaire fructífers, així que fins el mes de maig, quan es produirà el judici final, no podré tornar a considerar-me ''ésser social''. Per sort, últimament cada setmana tinc un sopar d'aniversari-retrobament d'institut que m'aparta de la reclusió completa i em posa al dia del que fa de profit la resta d'ex-companys i d'altres imbècils que no arriben aquesta categoria. Com és d'esperar hi ha de tot: infidelitats, drogues, èxits, desgràcies i fins i tot un bukkake. Anècdotes de tot tipus i de la gent més inesperada (sí, principalment ho dic pel bukkake). Jo normalment no puc aportar gaires novetats perquè al batxillerat vaig fotre el camp i vaig deixar d'estar al dia del que passava en aquell món però ahir vaig tenir un altre retrobament (unilateral) que serà tema de conversa al pròxim sopar d'aquest dissabte.

Em vaig empassar Banda ampla tot sencer per veure a universitaris brillants discutir sobre la independència de Catalunya. Esperava que hi hagués una mica de merder, que a algú se li escalfés la boca, però van ser tan políticament correctes que amb la majoria d'intervencions m'aborria. Fins que vaig veure entre els participants a un excompany de classe. Collons, justament al Pedro, o PPedro com l'anomenavem, amb el seu consentiment. Pobre noi, què nerviós que estava, semblava que tingués sorra a la boca! I parlant amb un català tan correcte que sonava fals. El seu discurs no em va sorprendre però si que altres universitaris es carreguessin els seus arguments amb tanta facilitat i ell es quedés amb cara d'estaquirot sense contestar i pensant "Merda, m'han pillat".

Molts cops m'he plantejat que passaria si algú que conec es convertís en un personatge públic, li tindria simpatia? em semblaria fals? el reconeixeria? El més pròxim a aquesta situació va ser l'aparició al banda ampla d'ahir i que voleu que us digui, em va decepcionar.



dimarts, 2 de febrer de 2010

Déjame entrar

Després de seguir per sobre el tema del català al cinema i notar que amb certes declaracions la vena del coll se m'inflava perillosament vaig considerar que no estaria malament anar al cine el dilluns. Consultant la llista de cinemes que no feien vaga, el més pròxim a casa meva era el cine gay; no vaig arribar a veure'n la cartellera, alguna cosa em deia que no m'acabarien de fer el pes les pel·lícules que hi projectaven, així que vaig optar pel Lauren Universitat, el següent més proper, però l'horari no m'anava bé.

En definitiva, em vaig rajar i vaig passar de cinema. Però com em sol passar en aquests casos em vaig quedar amb les ganes de veure alguna cosa interessant i vaig recórrer a internet per veure Déjame entrar. Tenia poques expectatives, la veritat, de fet només sabia que anava de vampirs i tenint en compte que l'última pel·li que havia vist d'aquesta temàtica és Crepúsculo (l'amistat pot ser dura) vaig pensar que molt dolenta havia de ser per no superar-la.

He de dir que la meva cultura cinematogràfica és bastant minsa però crec que Déjame entrar és una molt bona pel·lícula. A diferència d’altres d’aquest gènere, enfoca el tema des d’una perspectiva molt més humana i íntima amb un resultat simple i bell alhora, que et fa creure en la possibilitat que la història sigui real. Drama, terror, amor... emocions a flor de pell sense que calguin gaires paraules.

Ep, i tot amb protagonistes de 12 anys.






dimarts, 26 de gener de 2010

Final countdown

Fa poc vaig descobrir una fórmula magistral que uns senyors molt llestos van adoptar per al seu programa: cançó+anunci+cançó+cançó+anunci= Spotify

Quina il·lusió quan un amic em va enviar una invitació fa poc menys d'un any per poder accedir al selecte món de l'Spotify! Tot era perfecte i meravellós, escoltar tota la música que volgués a canvi d'empassar-me un parell d'anuncis cada 5 o 6 cançons (ep! i anuncis de la Creu Roja o similars, tot molt noble)...però com tot, s'ha anat esguerrant amb el temps i ara cada vegada que obro l'Spotify la fórmula dels senyors llestos es materialitza. Després, afortunadament, la freqüencia cançó/anunci torna a la normalitat però el meu cervell ja està intentant imaginar quina serà la nova fórmula que ens endinyaran perquè l'Spotify acabi sent directament de pago, sense premiums ni hòsties. Temps al temps.

dimarts, 19 de gener de 2010

el perquè de tot plegat

per quin motiu quan parla la Gemma Calvet a Rac1 el meu cervell es desconnecta completament? poques persones aconsegueixen que perdi tant l'interès en el que diuen, m'anestesia el cervell, quan acaba de parlar no sé ni què ha dit!

Repte 1: aconseguir comptar quantes vegades diu jurídic a la pròxima tertúlia.





dimarts, 12 de gener de 2010

dijous, 7 de gener de 2010

Any nou...


...xampú nou.

Quin humort!


Qui m'anava a dir que canviar de xampú em duria a fer aquest descobriment. Segur que n'han augmentat les vendes! Difícilment algú es pot resistir a les herbalhead games (nom amb clares referències al que consumeix il·legalment el creatiu que ha tingut aquesta brillant idea) amb aquest humor tan perspicaç. Ja ho sabeu, si esteu farts de llegir la composició dels xampús o els consells per tenir els cabells més sedosos i brillants un dia de restrenyiment, opteu per canviar de marca.



P.S.:que es dirigeixi a tu en primera persona també és bastant inquietant.