diumenge, 14 de març de 2010

Post ràpid


4 bones notícies futbolístiques i una per la meva integritat psíquica


...y no estaba muerto, no, no...


-Victòria suada del Barça
-Hat trick del salvador Messi
-Henry reapareix
-El Barça no va fitxar Bruno Saltor

-No m'ha esclatat la vena del coll després de suportar just darrere meu, i durant tot el partit, a un seguidor del València amb complexe de comentarista.


Per tot això, VISCA!

divendres, 5 de març de 2010

notícies inquietants

12 de gener. Terratrèmol de 7,3 graus a Haití.
28 de febrer. Inundacions al Nord de França.
28 de febrer. Terratrèmol de 8,8 graus a Xile + 191 rèpliques de fins a 6,1 graus + tsunami.
3 de març. Onada gegant a la costa de Begur.
4 de març. Terratrèmol de 6,4 graus a Taiwan.
4 de març. Una cinquantena de vaixells queden atrapats al gel del mar Bàltic per una onada de fred.

La Terra ens està fotent una mà d'òsties (de més o menys intensitat) bastant important, potser si que ens enviarà a prendre pel cul al 2012.

dijous, 4 de març de 2010

salt a la fama

Els meus intents per sortir del món dels morts abans de l'entrega del projecte final no estan sent gaire fructífers, així que fins el mes de maig, quan es produirà el judici final, no podré tornar a considerar-me ''ésser social''. Per sort, últimament cada setmana tinc un sopar d'aniversari-retrobament d'institut que m'aparta de la reclusió completa i em posa al dia del que fa de profit la resta d'ex-companys i d'altres imbècils que no arriben aquesta categoria. Com és d'esperar hi ha de tot: infidelitats, drogues, èxits, desgràcies i fins i tot un bukkake. Anècdotes de tot tipus i de la gent més inesperada (sí, principalment ho dic pel bukkake). Jo normalment no puc aportar gaires novetats perquè al batxillerat vaig fotre el camp i vaig deixar d'estar al dia del que passava en aquell món però ahir vaig tenir un altre retrobament (unilateral) que serà tema de conversa al pròxim sopar d'aquest dissabte.

Em vaig empassar Banda ampla tot sencer per veure a universitaris brillants discutir sobre la independència de Catalunya. Esperava que hi hagués una mica de merder, que a algú se li escalfés la boca, però van ser tan políticament correctes que amb la majoria d'intervencions m'aborria. Fins que vaig veure entre els participants a un excompany de classe. Collons, justament al Pedro, o PPedro com l'anomenavem, amb el seu consentiment. Pobre noi, què nerviós que estava, semblava que tingués sorra a la boca! I parlant amb un català tan correcte que sonava fals. El seu discurs no em va sorprendre però si que altres universitaris es carreguessin els seus arguments amb tanta facilitat i ell es quedés amb cara d'estaquirot sense contestar i pensant "Merda, m'han pillat".

Molts cops m'he plantejat que passaria si algú que conec es convertís en un personatge públic, li tindria simpatia? em semblaria fals? el reconeixeria? El més pròxim a aquesta situació va ser l'aparició al banda ampla d'ahir i que voleu que us digui, em va decepcionar.