Primer assalt

Per fi l'últim dia de les pràctiques. Per ser francs no han estat gaire enriquidores i no perquè no fos entretingut el que em feien fer a l'empresa (que de totes maneres, no ho era) sinó pel procés agònic que vaig passar fins trobar un lloc on em vulguessin tenir fent el panoli durant 100 miserables hores i sense cobrar. Però millor faré un resum des del joiós dia de la Gran noticia per poder vomitar tot l'odi que s'ha anat covant dins del meu innocent cervell. Tot va començar a l'abril. Arribo a classe i els quatre gats que hi eren em feliciten efusivament, i clar, jo no entenia res, però no van trigar a informar-me que m'havien donat una beca per fer les pràctiques d'empresa del meu estimat FuturPrometedor a l'estranger. Un erasmus, vaja. Clar, imagineu-vos que exultant estava! Just arribo de fer l'examen teòric de cotxe (q vaig aprovar, per cert) i em diuen que em toca una beca, a mi, que en la PUTA vida m'ha tocat res. El que jo no sabia és que aquesta beca amb la que tant s'omplen la boca als anuncis de FP seria un putu malson. Per no mantenir aquesta tensió literària fins el final (i perquè la gent que encara no ha entès com ha arribat a aquest bloc, i encara menys perquè n'està llegint el contingut, pugui marxar sense deixar la història a mitges) he de dir que no em van acabar de donar la beca mai.

Fills de P...

Anem a la versión extendida: Vaig anar a un reunió de tots els estudiants barcelonins amb beca per descobrir que no hi havia cap tutor/professor/mindundi de torn de la meva escola per informar-se mentre que estava petat de profes de la resta i que la fundació QueguayferFP encarregada de les beques encara no sabia a quin país ens enviava ni a quina empresa (això 2 mesos abans de la suposada data límit per fer les pràctiques). Aquí ja em vaig cagar una mica en tot però no sabia què m'esperava. Després de mesos de rifirrafes amb la fundació (que si no et trobem empresa, que si ja t'avisarem, que si tranquila que ho solucionem, que si estem fent tot el que podem, treballem caps de setmana i tot) van passar a ignorar les meves trucades i mails per FINALMENT enviar-me un mail cutre, d'aquests de copiar/enganxar on en comptes d'accents surten signes d'exclamació i coixinets, on m'informaven que cap empresa volia estudiants en pràctiques i que per tant ells ja havien fet prou i es desentenien del meu cas. Amb altres paraules Maca, busca't la vida que no et vol ni déu. Perfecte, això m'ho diuen a finals d'agost. Quan comença el curs l'escola es desentén "Ostres, quina mala sort no? Doncs hauràs de buscar pràctiques pel teu compte..." però gràcies a un amic vaig a parar a una empresa de manipulats de cartró, que té MOLT a veure amb el que jo he estudiat, i les 100 hores es converteixen en 4 setmanes de maltractament psicològic (i últimament físic, no saben que és la calefacció).

Deixaré per una altre moment les pegues burocràtiques que m'han perseguit fins l'últim dia i que em feien somiar amb llumins i un bidó de gasolina.

Amb una mica de sort d'aquí dos mesos podré posar punt i final a la meva incursió al món dels cicles formatius i dedicar-me a fer alguna cosa més profitosa.

Per cert, com a vòmit que és opto per no rellegir-lo així que la probabilitat de que apareguin frases mal construides o sense sentit és altíssima.